Manifest contra la pobresa
Usurer: segons el diccionari, persona que treu un benefici molt alt en un negoci. Dante situava aquests pecadors en el més profund de l’Infern.
El cas és que paraules com «usurer», «infern» o «pecador» tenen un regust ranci, com si parlessin de coses del passat, quan els negocis els feien persones i famílies que, a voltes, abusaven de la necessitat d’altres. Ara, les coses han canviat: no creiem en l’infern, tenim lleis contra la usura i els negocis els fan empreses que en treuen un benefici legítim.
Nosaltres, que som gent d’ara, no som aquí per condemnar les grans companyes i els seus beneficis. No tenim res en contra del guany empresarial...
mentre els empresaris retornin a la societat que el fa possible, la part que li correspon.
Perquè de l’Edat Mitjana ençà els agents econòmics han canviat; l’abús, no. És, només, que els usurers s’han organitzat i han legitimat la usura.
La pobresa era considerada natural: Deu havia volgut que hi haguera pobres i rics. Intentar fer justícia no només era atemptar contra l’ordre social sinó, sobretot, contra l’ordre diví. Beneïda en el Sermó de la Muntanya, la pobresa era un mèrit als ulls de Déu.
Nosaltres sabem que no és natural ni divina i ningú creu, ja, en la santedat de la misèria. Hem après que abundor i mancança són conseqüència de les nostres relacions laborals i amb els bancs i amb companyes com Gas Natural.
Quan aquestes relacions condueixen tanta gent a la misèria, les hem de canviar. Quan tanta gent ha de triar entre pagar la llum o el lloguer i il·luminar casa seva amb espelmes; quan els governs responen a les nostres demandes amb mentides i les empreses amb hipocresia; quan la caritat cristiana, la beneficència dels Serveis Socials i el voluntariat pretenen ser l’única resposta al problema, ha arribat el temps de recuperar l’objectiu de justícia proclamat per la Declaració Universal dels Drets Humans.
La mort de la Rosa no va ser un accident: va morir enmig del foc i del fum perquè vivia en la misèria. Però la misèria no és natural ni inevitable.
No esperem res dels governs ni de les empreses. Per tant, no els demanem res. Esperem molt de vosaltres, que sou aquí. Ho esperem tot.
Hem de posar fi a aquesta situació. No ens detindrem! No ens aturaran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada